A semifinals!!!

El divendres passat sis alumnes de tercer d’ESO de la ses Gurb van anar a fer un concurs de lectura en veu alta.  Els alumnes titulars eren: la Magalí Colomer, l’Arnau Boixaderas i la Marina de la Cruz. La normativa diu que apart dels  titulars hi ha d’haver 3 suplents que eren: Maximilià Ramon, en Dídac Guix i en Quim  Salvà.  Van quedar primers!!! Com que van acabar primers es van guanyar un lloc a les semifinals que es celebra el 24 de Maig a la Caixa Fòrum de Barcelona.

Que et va semblar tenir el privilegi de anar a els concursos de lectura i poder guanyar?

-          Maximilià Ramon:  Va ser una experiència inoblidable,  tant el fet de poguer anar a el sucre de Vic a escoltar els participants del concurs  i una obra de teatre que personalment amb va agradar molt que tractava sobre la Soledad, com el fet de compartir tot això amb els companys i companyes.

-          Magali colomer: Bé... doncs, per començar jo no esperava guanyar. Aquest és el primer any que participem i vam anar allà sense tenir ni idea de què ens esperava. Ens havíem prepara el texos, això sí, però no sabíem com seria l’ambient ni la competència. Un cop vam arribar allà va ser molt bonic. Vam sentir llegir uns/es nens/es de primària que llegien molt bé! Vaig quedar impressionada. Quan vam sortir a llegir nosaltres estàvem una mica nerviosos, i malgrat que vam tenir algun error a l’hora d pronunciar (molt petit), vam guanyar gràcies a l

a interpretació del text i al contacte visual amb el públic.

-          Ara el dia 24 anirem a Barcelona a fer les semifinals, i ens fa molta il·lusió, encara que no guanyem l’experiència haurà estat inoblidable i haurem après moltes coses.

-          Dídac guix:  va ser una molt bona experiència ja que vaig poder veure com es podia expressar la gent lleguin be i que guanyéssim va ser una alegria mol gran per a mi ja que no em pensava que guanyéssim ja que molt altres instituts que es van presentar ho van fer molt be.

-          Marina de la Cruz: Va ser una experiència molt bona, ja que després de la preparació va valer la pena fer-ho. Vaig passar molts nervis a l’hora de sortir a llegir, però quan ens van dir que havíem guanyat vaig estar molt contenta i amb ganes de participar a la semifinal a la que tot l’equip estem molt impacients en participar. Va ser un matí molt bonic, entretingut i divertit.

-          Quim:

Personalment crec va estar molt bé, al arribar, vaig pensar que feia una mica de pena anar nosaltres 6 amb bici i tots els altres coles amb autobús. Però un cop allà com que érem sis, vam poder assentar-nos tots a la primera fila. Sobre guanyar o no guanyar, jo no ho tenia massa clar, però com que prefereixo ser optimista i vam guanyar em vaig posar molt content. Crec que tots ho vam fer molt bé.

Arnau Boixaderas:

-          Em va semblar molt bé. Tenir una experiència  així, sempre està bé, de fet mai abans n’havia tingut una com aquesta, i tant profitosa tampoc. Aquell dia va ser un dia molt divertit, des del anterior dia amb molt nervis ... Però suposo que això ja era part del joc, no? Si hagués de destacar alguna anècdota d’aquell matí, destacaria el fet d’anar allà (una mica tard que quedi clar) amb bici ... Un fart de riure! Un se’l ‘hi treia la cadena, l’altre anava al darrere de tot.  Quan vam arribar allà, al sucre on tenia lloc l’acte diria, i només diria (que no em senti l’Anna) que devíem ser els últims, perquè tots estaven assentats. Per tant quasi al 100% que ho érem. No n’estic segur. Tant se val, el cas és que vam ser els últims en sortir i, això, encara que sembli mentida, em va  crear almenys per a mi uns nervis que no es podien descriure. Quan ens van cridar primer a la Magalí, tot seguit la Marina i per últim jo, vam pujar a l’escenari (que no ho sé si se’n podia dir escenari d’allò). El jurat ens va dir el text que havíem de llegir, i vam llegir. Que en definitiva era del què es tractava. I al cap d’una estona, llarga després d’una actuació i encara molt més nerviós, resant van aparèixer unes persones aquelles que anomenaven jurades, que també essent els últims, ens van elegir guanyadors. La primera reacció que vaig tenir, i mira que no sóc gaire desinhibit ben el contrari, va ser abraçar-me amb les meves dues companyes que gràcies a elles vam ser guanyadors. Ara hem passat el quart de final i anirem a Barcelona al Caixa Fòrum. A veure què passarà, encara amb més nervis aquests dies... Avui a la nit una til·la, i demà una altra, i una altra, una altra ... Aquest és el conte del mai acabar. I espero que acabi amb un final feliç.