A semifinals!!!
El divendres passat sis alumnes
de tercer d’ESO de la ses Gurb van anar a fer un concurs de lectura en veu
alta. Els alumnes titulars eren: la Magalí Colomer, l’Arnau Boixaderas i la Marina
de la Cruz. La normativa diu que apart dels
titulars hi ha d’haver 3 suplents que eren: Maximilià Ramon, en Dídac
Guix i en Quim Salvà.
Van quedar primers!!! Com que van acabar primers es van guanyar un lloc
a les semifinals que es celebra el 24 de Maig a la Caixa Fòrum de Barcelona.
Que et va semblar tenir el
privilegi de anar a els concursos de lectura i poder guanyar?
-
Maximilià Ramon: Va ser una experiència inoblidable, tant el fet de poguer anar a el sucre de Vic
a escoltar els participants del concurs
i una obra de teatre que personalment amb va agradar molt que tractava
sobre la Soledad, com el fet de compartir tot això amb els companys i
companyes.
-
Magali colomer: Bé... doncs, per començar jo no esperava guanyar. Aquest és el primer any
que participem i vam anar allà sense tenir ni idea de què ens esperava. Ens
havíem prepara el texos, això sí, però no sabíem com seria l’ambient ni la
competència. Un cop vam arribar allà va ser molt bonic. Vam sentir llegir
uns/es nens/es de primària que llegien molt bé! Vaig quedar impressionada. Quan
vam sortir a llegir nosaltres estàvem una mica nerviosos, i malgrat que vam
tenir algun error a l’hora d pronunciar (molt petit), vam guanyar gràcies a l
a
interpretació del text i al contacte visual amb el públic.
-
Ara el dia 24
anirem a Barcelona a fer les semifinals, i ens fa molta il·lusió, encara que no
guanyem l’experiència haurà estat inoblidable i haurem après moltes coses.
-
Dídac guix: va ser una molt bona experiència ja
que vaig poder veure com es podia expressar la gent lleguin be i que guanyéssim
va ser una alegria mol gran per a mi ja que no em pensava que guanyéssim ja que
molt altres instituts que es van presentar ho van fer molt be.
-
Marina de la Cruz: Va ser una experiència molt bona, ja que després de la preparació va valer
la pena fer-ho. Vaig passar molts nervis a l’hora de sortir a llegir, però quan
ens van dir que havíem guanyat vaig estar molt contenta i amb ganes de
participar a la semifinal a la que tot l’equip estem molt impacients en
participar. Va ser un matí molt bonic, entretingut i divertit.
-
Quim:
Personalment crec va estar molt bé, al arribar, vaig
pensar que feia una mica de pena anar nosaltres 6 amb bici i tots els altres
coles amb autobús. Però un cop allà com que érem sis, vam poder assentar-nos
tots a la primera fila. Sobre guanyar o no guanyar, jo no ho tenia massa clar,
però com que prefereixo ser optimista i vam guanyar em vaig posar molt content.
Crec que tots ho vam fer molt bé.
Arnau Boixaderas:
-
Em va semblar
molt bé. Tenir una experiència així,
sempre està bé, de fet mai abans n’havia tingut una com aquesta, i tant
profitosa tampoc. Aquell dia va ser un dia molt divertit, des del anterior dia
amb molt nervis ... Però suposo que això ja era part del joc, no? Si hagués de
destacar alguna anècdota d’aquell matí, destacaria el fet d’anar allà (una mica
tard que quedi clar) amb bici ... Un fart de riure! Un se’l ‘hi treia la
cadena, l’altre anava al darrere de tot.
Quan vam arribar allà, al sucre on tenia lloc l’acte diria, i només
diria (que no em senti l’Anna) que devíem ser els últims, perquè tots estaven
assentats. Per tant quasi al 100% que ho érem. No n’estic segur. Tant se val,
el cas és que vam ser els últims en sortir i, això, encara que sembli mentida,
em va crear almenys per a mi uns nervis
que no es podien descriure. Quan ens van cridar primer a la Magalí, tot seguit
la Marina i per últim jo, vam pujar a l’escenari (que no ho sé si se’n podia
dir escenari d’allò). El jurat ens va dir el text que havíem de llegir, i vam
llegir. Que en definitiva era del què es tractava. I al cap d’una estona,
llarga després d’una actuació i encara molt més nerviós, resant van aparèixer
unes persones aquelles que anomenaven jurades, que també essent els últims, ens
van elegir guanyadors. La primera reacció que vaig tenir, i mira que no sóc gaire
desinhibit ben el contrari, va ser abraçar-me amb les meves dues companyes que
gràcies a elles vam ser guanyadors. Ara hem passat el quart de final i anirem a
Barcelona al Caixa Fòrum. A veure què passarà, encara amb més nervis aquests
dies... Avui a la nit una til·la, i demà una altra, i una altra, una altra ...
Aquest és el conte del mai acabar. I espero que acabi amb un final feliç.
